Salmo 18

Nota: La numeración que utilizamos para los salmos es la misma que usa la liturgia (Vulgata).
En las biblias actuales es el número que aparece entre paréntesis cuando hay doble numeración del salmo.
- La Vulgata utiliza la numeración de acuerdo al texto de la Septuaginta (griego).
- La Nova Vulgata y la Biblia de la CEE utilizan la numeración de acuerdo al Texto Masorético (hebreo).

 

Referencias para los textos usados:
Biblia de la Conferencia Episcopal Española: https://conferenciaepiscopal.es/biblia/salmos/

 

C.E.E. NOVA VULGATA VULGATA CLEMENTINA
1 Al Director. Salmo de David. 1 Magistro chori. PSALMUS. David. 1 In finem. Psalmus David.
2 El cielo proclama la gloria de Dios, | el firmamento pregona la obra de sus manos: 2 Caeli enarrant gloriam Dei, | et opera manuum eius annuntiat firmamentum. 2 Cæli enarrant gloriam Dei, | et opera manuum ejus annuntiat firmamentum.
3 el día al día le pasa el mensaje, | la noche a la noche se lo susurra. 3 Dies diei eructat verbum, | et nox nocti indicat scientiam. 3 Dies diei eructat verbum, | et nox nocti indicat scientiam.
4 Sin que hablen, sin que pronuncien, | sin que resuene su voz, 4 Non sunt loquelae neque sermones, | quorum non intellegantur voces: 4 Non sunt loquelæ, neque sermones, | quorum non audiantur voces eorum.
5 a toda la tierra alcanza su pregón | y hasta los límites del orbe su lenguaje. Allí le ha puesto su tienda al sol: 5 in omnem terram exivit sonus eorum, | et in fines orbis terrae verba eorum. 5 In omnem terram exivit sonus eorum, | et in fines orbis terræ verba eorum.
6 él sale como el esposo de su alcoba, | contento como un héroe, a recorrer su camino. 6 Soli posuit tabernaculum in eis, | et ipse, tamquam sponsus procedens de thalamo suo, | exsultavit ut gigas ad currendam viam. 6 In sole posuit tabernaculum suum; | et ipse tamquam sponsus procedens de thalamo suo. | Exsultavit ut gigas ad currendam viam;
7 Asoma por un extremo del cielo, | y su órbita llega al otro extremo: | nada se libra de su calor. 7 A finibus caelorum egressio eius, | et occursus eius usque ad fines eorum, | nec est quod se abscondat a calore eius. 7 a summo cælo egressio ejus. | Et occursus ejus usque ad summum ejus; | nec est qui se abscondat a calore ejus.
8 La ley del Señor es perfecta | y es descanso del alma; | el precepto del Señor es fiel | e instruye a los ignorantes. 8 Lex Domini immaculata, reficiens animam, | testimonium Domini fidele, sapientiam praestans parvulis. 8 Lex Domini immaculata, convertens animas; | testimonium Domini fidele, sapientiam præstans parvulis.
9 Los mandatos del Señor son rectos | y alegran el corazón; | la norma del Señor es límpida | y da luz a los ojos. 9 Iustitiae Domini rectae, laetificantes corda, | praeceptum Domini lucidum, illuminans oculos. 9 Justitiæ Domini rectæ, lætificantes corda; | præceptum Domini lucidum, illuminans oculos.
10 El temor del Señor es puro | y eternamente estable; | los mandamientos del Señor son verdaderos | y enteramente justos. 10 Timor Domini mundus, permanens in saeculum saeculi; | iudicia Domini vera, iusta omnia simul, 10 Timor Domini sanctus, permanens in sæculum sæculi; | judicia Domini vera, justificata in semetipsa,
11 Más preciosos que el oro, | más que el oro fino; | más dulces que la miel | de un panal que destila. 11 desiderabilia super aurum et lapidem pretiosum multum, | et dulciora super mel et favum stillantem. 11 desiderabilia super aurum et lapidem pretiosum multum, | et dulciora super mel et favum.
12 También tu siervo es instruido por ellos | y guardarlos comporta una gran recompensa. 12 Etenim servus tuus eruditur in eis; | in custodiendis illis retributio multa. 12 Etenim servus tuus custodit ea; | in custodiendis illis retributio multa.
13 ¿Quién conoce sus faltas? | Absuélveme de lo que se me oculta. 13 Errores quis intellegit? | Ab occultis munda me 13 Delicta quis intelligit? | ab occultis meis munda me;
14 Preserva a tu siervo de la arrogancia, | para que no me domine: | así quedaré limpio e inocente | del gran pecado. 14 et a superbia custodi servum tuum, ne dominetur mei, | Tunc immaculatus ero | et emundabor a delicto maximo. 14 et ab alienis parce servo tuo. | Si mei non fuerint dominati, tunc immaculatus ero, | et emundabor a delicto maximo.
15 Que te agraden las palabras de mi boca, | y llegue a tu presencia el meditar de mi corazón, | Señor, Roca mía, Redentor mío. 15 Sint ut complaceant eloquia oris mei, | et meditatio cordis mei in conspectu tuo. | Domine, adiutor meus et redemptor meus. 15 Et erunt ut complaceant eloquia oris mei, | et meditatio cordis mei in conspectu tuo semper. | Domine, adjutor meus, et redemptor meus.
Visto 164 veces